El triple menyspreu de la tragèdia del metro del 3 de juliol

Concentración víctimas MetroTot va començar amb un primer menyspreu. “És un transport públic, utilitzat per la classe treballadora que, al contrari de la gent de bé, no gasta el seu vehicle privat per a moure’s per la ciutat, per la qual cosa que es conformen amb el que hi ha”, transmetien amb la seua gestió de la xarxa de Metrovalencia els governs d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps, amb el vistiplau de l’alcaldessa Rita Barberá.

I a eixe menyspreu li va seguir un altre, el generat pel fet què la terrible línia 1 no uneix ni toca al seu pas cap “barri acomodat”, sinó que enllaça pobles propers i travessa barris perifèrics de la ciutat. Si el maltractament al metro en general no era suficient, eixa falta de glamur de la Línia 1 la convertia, amb el seu traçat sense sanejar i els seus trens rebentats, en la més maltractada de la xarxa. El menyspreu al transport públic i els seus usuaris, a qualsevol ciutadà al cap i a la fi —tots som potencials usuaris d’aquest servei—, per part de la Generalitat i del govern de la ciutat per la qual circula, van ser l’origen de la tragèdia. “Total, què va a passar?”, sembla que es preguntarien quan actuaven amb conscient negligència. Desgraciadament, els fets dramàtics per tots coneguts van acabar donant-los la resposta.

Però, malgrat ser culpables de la tragèdia ja solament per la seua gestió política i administrativa del servei, aquests governants no van assumir cap responsabilitat i, tot al contrari, van realitzar un triple menyspreu a la ciutadania. Així ho hem anat veient amb el pas dels dies des d’aquell ja llunyà 3 de juliol de 2006, després del qual ja és vox populi que van tractar d’enganyar a la població des de la propaganda que llançaven en RTVV, que es van burlar dels familiars de les víctimes intentant comprar el seu silenci, i que van manipular tant les proves del succés fent-les desaparèixer (com en el cas de la caixa negra del vagó sinistrat o amb la destrucció del propi comboi), com la comissió d’investigació exprés en Els Corts (per a la qual van contractar amb diners públics a una empresa privada amb la finalitat de conduir les declaracions dels dirigents de FGV).

Però el menyspreu, per desgràcia, no es remunta a anys arrere, sinó que segueix viu hui de la mà d’un Alberto Fabra, que no ha depurat cap de les responsabilitats polítiques derivades de l’assumpte. Unes responsabilitats que ascendeixen a la mateixa presidència dels Corts Valencianes amb la deplorable figura de Juan Cotino al capdavant, i baixen a les clavegueres de Metrovalència, que segueix protegint i pagant molt bé als responsables tècnics que van complir l’omertà ordenada, mentre segueixen amb la seua nefasta gestió de la xarxa de transport públic.

Per açò hui, com cada dia 3 des d’aquell fatídic 3 de juliol, que el destí va voler cobrar-se amb les vides de desenes d’innocents la mala gestió d’uns governants incompetents, toca estar amb les víctimes. Amb els familiars dels morts i ferits que pateixen a flor de pell el dany d’eixe afront, sí, però també, com ells ens recorden cada mes, amb tots nosaltres, que podíem haver sigut víctimes directes aquell 3 de juliol de la tragèdia, i ho som d’uns governants que, per les seues accions, no mereixen continuar en els seus càrrecs ni un dia més.

Vuit anys són massa anys. És hora que el temps de la justícia i la reparació arribe d’una vegada per sempre.

Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià i Equo País Valencià

——————————–

El triple desprecio de la tragedia del metro del 3 de julio

Todo empezó con un primer desprecio. “Es un transporte público, utilizado por la clase trabajadora que, al contrario de la gente de bien, no emplea su vehículo privado para moverse por la ciudad, por lo que se tienen que conformar con lo que hay”, transmitían con su gestión de la red de Metrovalencia los gobiernos de Eduardo Zaplana y Francisco Camps, con el beneplácito de la alcaldesa Rita Barberá.

Y a ese desprecio le siguió otro, el generado porque la terrible línea 1 no uniera ni tocara a su paso ningún “barrio bien”, sino que enlazara pueblos cercanos atravesando barrios periféricos de la ciudad. Si el maltrato al metro en general no era suficiente, esa falta de glamour de la Línea 1 la convertía, con su trazado sin sanear y sus trenes reventados, en la más maltratada de la red. El desprecio al transporte público y sus usuarios, a cualquier ciudadano al fin y al cabo —todos somos potenciales usuarios de este servicio—, por parte de la Generalitat y del gobierno de la ciudad por cuyo subsuelo circula, fueron el origen de la tragedia. “Total, ¿qué va a pasar?”, se preguntarían cuando actuaban con consciente negligencia. Desgraciadamente, unos hechos dramáticos acabaron dándoles la respuesta.

Sin embargo, pese a ser culpables de la tragedia ya solo por su gestión política y administrativa del servicio, estos gobernantes no asumieron responsabilidad alguna y al contrario, realizaron un triple desprecio a la ciudadanía. Así lo hemos ido viendo con el paso de los días desde aquel ya lejano 3 de julio de 2006, tras el cual ya es vox populi que trataron de engañar a la población desde la propaganda que lanzaban en RTVV, que se burlaron de los familiares de las víctimas intentando comprar su silencio, y que manipularon tanto las pruebas del suceso haciéndolas desaparecer (como en el caso de la caja negra del vagón siniestrado o con la destrucción del propio convoy), como la comisión de investigación exprés en Les Corts (para la que contrataron con dinero público a una empresa privada con el fin de conducir los testimonios de los dirigentes de FGV).

Pero el desprecio, por desgracia, no se remonta a años atrás, sino que sigue vivo hoy de la mano de un Alberto Fabra, que no ha depurado ninguna de las responsabilidades políticas derivadas del asunto. Unas responsabilidades que ascienden a la misma presidencia de Les Corts Valencianes con la deplorable figura de Juan Cotino al frente, y bajan a las cloacas de Metrovalencia, que sigue protegiendo y pagando muy bien a los responsables técnicos que cumplieron la omertá ordenada, mientras prosiguen con su nefasta gestión de la red de transporte público.

Por eso hoy, como cada día 3 desde aquel fatídico 3 de julio, en que el destino quiso cobrarse con las vidas de decenas de inocentes la mala gestión de unos gobernantes incompetentes, toca estar con las víctimas. Con los familiares de los fallecidos y heridos que padecen a flor de piel el daño de esa afrenta, sí, pero también, como ellos nos recuerdan cada mes, con todos nosotros, que podíamos haber sido víctimas directas aquel 3 de julio de la tragedia, y lo somos de unos gobernantes que, por sus acciones, no merecen continuar en sus cargos ni un día más.

Ocho años son demasiado años. Es hora de que el tiempo de la justicia y la reparación llegue de una vez por todas.

Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià y Equo País Valencià

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s